ERGONOMIA Y SALUT

ergonomia

f. [SO] Ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions físiques i psíquiques humanes, a fi que el binomi persona-màquina assoleixi la més gran eficàcia possible.

salut²

1 1 f. [LC] [MD] Estat de l’organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions. Tenir salut. No tenir salut. Estar faltat de salut. No gastar salut. Perdre la salut. Recobrar la salut. Conservar la salut. Tenir cura de la salut. Gastar-se, fer-se malbé, la salut. Bo per a la salut. Estar ple de salut. Déu ens doni salut! Amb salut i alegria! Beure a la salut d’algú. Com vas de salut? Com esteu de salut? Tenir bona salut. Tenir salut per vendre.

L’ergonomia, fonamental per treballar amb l’ordinador.

Tema: Salut
L’ordinador dispara els problemes d’esquena, que afecten el 30 per cent dels espanyols. A més treballar amb ordinadors provoca vista cansada i sequedat ocular. Les persones que hi treballen són el tercer sector laboral amb major prevalença de mal d’esquena, els trastorns van ser la primera causa de baixes el 2008.

El mal d’esquena i coll augmenta entre la població espanyola. Es tracta ja del problema de salut crònic més freqüent, seguit de la hipertensió i les al·lèrgies, indica l’Enquesta Europea de Salut a Espanya 2009, realitzada per l’INE. Segons aquesta, el 24,9% dels espanyols majors de 16 anys pateix dolor lumbar o cervical (9,8 milions de persones).

L’ús de portàtils planteja nous reptes sanitaris. “Els metges estem sorpresos pel creixent nombre de casos de mal d’esquena, resulta paradoxal, perquè les condicions de treball han millorat molt en els últims anys”, explica Consol Serra, cap del Servei de Prevenció de l’IMAS-Hospital del Mar i coordinadora del Centre de Recerca en Salut Laboral de la Universitat Pompeu Fabra. Una de les possibles causes que s’apunten és l’ús continuat de l’ordinador, que afegeix nous problemes de salut laboral als ja clàssics.

Algunes de les professions amb major prevalença de mal d’esquena són les de infermer -en el cas del treball amb pacients hospitalitzats-, mosso de magatzem i oficinista -persones que treballen amb ordinador en general-, explica Serra, que participa en un estudi sobre la incidència i l’augment del dolor osteomuscular per sectors professionals. Seure davant d’una pantalla i escriure no requereix un gran esforç físic, però sí que obliga a mantenir una posició artificial i sostinguda en el temps. Si no es prenen precaucions, apareixen problemes de salut.

La fatiga visual i els dolors musculars i esquelètics són els mals més freqüents derivats de treballar amb ordinadors, o de l’oci amb ells, ho confirmen tant Serra com els metges d’atenció primària consultats. Al contrari del que es creu, mirar una pantalla no provoca defectes refractaris -miopia, hipermetropia i astigmatisme-, afirma Andrés Picó, metge del Centre Oftalmològic Barraquer. Sí que posa de manifest petits defectes que ja es tenien i causa fatiga visual -cansament, visió borrosa, irritació …- i sequedat ocular, ja que es parpelleja menys -l’ús de lents de contacte i l’aire condicionat agreugen això-. Picó recomana graduar la vista correctament per forçar menys i prevenir així la fatiga visual.

També fixar la mirada en el punt més llunyà de la sala de tant en tant. “D’altra banda, cal tenir en compte el parpelleig o l’ús de llàgrimes artificials que minimitzin la sequedat ocular”, afegeix aquest oftalmòleg. El dolor osteomuscular disminuiria amb el correcte condicionament del lloc de treball i unes pautes senzilles però constants dels empleats, indica Serra.

Mantenir una posició del cos adequada, triar una cadira ergonòmica -vegeu gràfic- i estirar les cames deu minuts cada dues hores solucionaria part dels efectes negatius de treballar amb ordinador, centrats en el mal d’esquena. Un dels trastorns més greus és la síndrome del túnel carpià. En manipular el ratolí, la mà es flexiona cap amunt i pot afectar un nervi del canell. També els passa a conductors de vehicles professionals -taxistes, camioners-. Provoca dolor, formigueig i en els casos més greus pèrdua de força a la mà.

L’ús d’una estora d’ordinador amb suport, que mantingui la mà recta, minimitza el risc de patir aquest trastorn, indica un estudi de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball sobre les “pantalles de visualització” -ordinadors-. Totes aquests suggeriments són en realitat obligacions. El decret sobre Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en el Treball amb Equips de Pantalles de Visualització de Dades, de 1997, estableix els requisits que qualsevol lloc de treball ha de complir per garantir unes condicions laborals adequades.

Segons Pere Creus, delegat de Salut Laboral del sindicat CCOO, aquestes normes no s’apliquen d’una forma “prou eficaç”. “No es tracta de mala fe, sinó de desconeixement o desídia en un sector laboral amb molta dispersió, amb molta petita i mitjana empresa a la qual la inspecció de treball no arriba”, afegeix. Les inspeccions de treball es concentren en sectors on se solen produir accidents mortals, “però encara que menors, a les oficines també hi ha riscos per a la salut”.

Creus recorda els casos de lipoatròfia semicircular que es van identificar en diversos centres de Catalunya al 2007, coneguts com “malaltia de l’oficina”. Amb tot, la principal “malaltia de l’oficina” està en els dolors musculoesquelètics, recorda Serra, no només produïts per un mal condicionament del lloc de treball, sinó també per mantenir una mala postura o per l’estrès -els músculs estan en tensió i això causa dolor-. Alguns metges parlen ja de nova “epidèmia”.

El mal d’esquena és la segona causa de visita al metge de capçalera a Catalunya i el 2008 els trastorns osteomusculars van ser la principal causa de malaltia professional (75% dels casos) i d’incapacitat temporal associada a malaltia professional (78% dels casos), segons dades del Departament de Salut.

En quant a les incapacitats temporals per contingència comuna, les malalties de l’aparell locomotor van causar 227.704 baixes a Catalunya (el 20% del total, situant-se com la segona causa per darrere de les malalties mentals). A tota Europa, la incapacitat laboral per problemes d’esquena i coll suposa entre un 1,5% i un 4% del producte interior brut.